La manifestació es va convocar contra (sempre contra…) el projecte d’Estatut d’Autonomia de Castella la Manxa, en el qual se li posa data de caducitat al transvasament del Tajo al Segura. De produir-se això, suposaria la ruïna per a la poca agricultura que encara resisteix a les comarques meridionals del país, i fins i tot deixaria sense subministrament d’aigua potable a molts pobles de la zona. En tracta, doncs, d’una reclamació lògica i que resulta irrebatible.
No obstant, m’haguera agradat veure tant el PP com el PSOE de cadascuna de les autonomies protestant quan els expresidents Zaplana i Bono van firmar el poc famós pla del Xúquer, pel qual el País Valencià renunciava als seus drets històrics sobre l’aigua del riu per a cedir-les a La Manxa. El resultat? Sobreexplotació dels aqüífers a la Manxuela, dramàtica pèrdua de cabdal del Xúquer, ruïna per als llauradors i desastre ecològic per a l’Albufera. On estaven els qui protesten ara? Què no els importava l’aigua aleshores?
